Com ja havia dit (no sé si al bloc o a la pàgina de facebook), aquests dies he estat preguntat per l’escala i per alguns comerços del costat de casa. Desgraciadament, sense massa èxit. L’única que ens ha aportat alguna dada ha sigut l’Anna, la veïna que va trucar a les finques informant que la porta estava oberta, i que viu just davant meu.
De què va tot això?
Imagina’t una paret tota tacada. Ho comences a mirar i decideixes no netejar-ho, potser no està malament com a motiu decoratiu. Imagina’t que de la massa homogènia van destacant frases aïllades. Les hores es fan cada cop més llargues davant la paret. Comences a donar-hi voltes, a connectar parts, a construïr i a desdibuixar una trama que poc a poc pren sentit.
I el cap es va imaginant una història d’amor marcada per la força poètica. Confrontant sentiments, instants i personatges. Despertant curiositats i trencant expectatives. Deixant veure el drama i buscant la complicitat de moments sota llençols. “Juga amb mi” proposa un autor desconegut. Juga amb ell Clara, i si m’ho permets, deixa’m a mi també jugar. Si m’ho permets, juntaré els versos, i donaré color a les rimes, perquè agafi forma aquesta història sobre blanc.
-
Entrades recents
Arxius
Categories
Produït per:
Meta
Quina gràcia, aquesta senyora compra al mateix super que jo! jajaja. Doncs ara que hi penso… potser m’he creuat alguna vegada amb en Toni… que fort!
Quina passada trobar-se una paret guixada amb versos, aquest noi potser és artista o algo així.
Endavant amb les investigacions m’he quedat amb les ganes de saber-ne més.
Ei Fran, doncs ella és la meva veïna, així que segur que tu i jo vivim a prop. Moltes gràcies pel comentari.