He rebut bastants missatges. Alguns donant-me ànims, altres que diuen que tot això és una història que ens hem inventat entre uns quants, i finalment un altre grup que m’aconsella parar d’investigar sobre la vida privada d’una persona que no se sap on està, i a la qual jo, personalment, no conec.
Porto ja varis mesos amb tot això d’anar interpretant els versos, després amb tota la feina que ha suposat la sèrie que hem estat preparant per la Xarxa… I ara mateix el que tinc més ganes és d’engegar-ho tot a la merda. Potser em vaig precipitar massa amb el projecte, i mai pensava que arribaria a suposar tanta feina. Ja hem acabat de gravar tots els episodis amb una trama que vindria a ser la nostra interpretació sobre aquesta paret i el que en ella es diu. Però ara tot (el final al menys) ha de canviar, i ho ha de fer perquè la conversa amb la cosina ho demana sense cap dubte.
No sé al final que faré, però m’agafo uns dies per donar-hi voltes.
Una entrevista una mica intensa, es veu la cosina d’en Toni bastant agobiada al final que suposo que li dona voltes al tema sobre la mort arriban a un cert punt en dubte sobre la vida d’en Toni
Perdó Gaston, pero m’he deixat comes al comentari xD
Home, què és això de la bossa? D’on ha surtit això? Mira, si he de ser sincer, se m’ha passat pel cap que tot això d’en Toni i la història tenen més de ficció que de realitat: tu mateix ho vas dir en un vídeo, no?, hi ha molts jo’s presents en la escritura i no seria extrany que un cap, després de llegir tot el que s’ha de llegir a Teoria i Comparada, tingués l’idea de ficcionalitçar (m’he inventat la paraula com crec que seria…) sobre la base d’un producte estètic i humà, sobretot, tan maravellós com el que tens a la paret del teu pis (aixó, clar, pensant que no ho vas escriure tu mateix, XD. Seria tot un tema per a la Teressa Rossell: això sí que és una escriptura del jo… bé, de algun jo). Doncs, des de aquesta perspectiva seria molt possible que tot això fós un projecte per a estudiar quinas reaccions tendrien les persones en las xarxes socials i com s’abordaria el tema… Pot ser…
No, no… solament estava divagant en hores en que en aquesta banda del món ja és vespre (crec… les 3:13: això és vespre, no?).
Una abraçada i força, senyor poeta: estaré atent a les noves notícies sobre la investigació.
Osvaldo (o Xukirri; en aquest moment no tinc idea de qui sòc, ja ja)
PD: com sempre, perdò per la meva (terrible) ortografia.
Ei, ara no tinc molt temps per contestar, però la noia de la immobiliària ja ho comentava.
Si, si, que va dir que estavan totes les sevas coses; però no va especificar res de una, o si? o serà que ja estic fodut de les orelles?
Ei gastón! molt bona la història, però hi han peçes que no m’encaixen, en primer lloc el fet de que l’agència inmòbiliaria no pintés la paret és molt estrany.
Petonsss
Ei! ells em van comentar que l’acondicionament de la vivenda era cosa del propietari. Jo vaig agafar el pis perquè m’agradava la zona, i pel preu, que està molt bé. Segurament acabaré pintant la paret, quan s’acabi tot això.
jajaj ok, a veure com acaba la història, ho aniré seguint! Molta sort!!