I amb tots vosaltes… el primer episodi d’Història sobre blanc.
Esperem que us agradi.
De què va tot això?
Imagina’t una paret tota tacada. Ho comences a mirar i decideixes no netejar-ho, potser no està malament com a motiu decoratiu. Imagina’t que de la massa homogènia van destacant frases aïllades. Les hores es fan cada cop més llargues davant la paret. Comences a donar-hi voltes, a connectar parts, a construïr i a desdibuixar una trama que poc a poc pren sentit.
I el cap es va imaginant una història d’amor marcada per la força poètica. Confrontant sentiments, instants i personatges. Despertant curiositats i trencant expectatives. Deixant veure el drama i buscant la complicitat de moments sota llençols. “Juga amb mi” proposa un autor desconegut. Juga amb ell Clara, i si m’ho permets, deixa’m a mi també jugar. Si m’ho permets, juntaré els versos, i donaré color a les rimes, perquè agafi forma aquesta història sobre blanc.
-
Entrades recents
Arxius
Categories
Produït per:
Meta
Es alucinante lo que estáis haciendo: los planos, la calidad de las imágenes, la música, y los tres actores, que son tres portentos. La ecuación es sublime. Es un regalo para los sentidos, esta serie. Esperaré con ansia para ver el 2º capítulo.
Joder, sólo te puedo decir que… gracias!
Felicidades! Me encanta
Felicidades!! Increíble trabajo, y seguro que lo mejor esta x llegar en los siguientes capítulos. Increíbles capturas, planos, un trabajo muy cuidado y el ambiente y la música aporta muchísimo a esta historia. Os felicito a todas las personas que lleváis este trabajo, tiene un mérito enorme, como conseguís transmitir. Y a Gastón, decirte que te admiro por el trabajo que estás haciendo y de la manera que lo consigues. Ahora a esperar el 2 capitulo, seguro nos sorprenderá.
“Juga amb mi ona trencant, juga amb mi.
No li expliquis a la nit, que la lluna s’engeloseix.
Deixa la boira fer fortes les finestres, deixa
al temps fer més fortes les parets, deixa.
I no marxis mai de l’instant, no vull conèixer la buidor.”
Gaston tiene un magnetismo delante de la cámara… ¡me encantas en el sentido literal de la palabra, de “encantamiento”!
Adorei!
A calma que a música nos dá, o desespero da saudade tão bem representada pelos autores, a inquietude de tudo querer saber do narrador, o pano de fundo da cidade.
Apesar de a barreira linguística ser maior com o catalão, foi perfeitamente superada pelo excelente guião que permitiu que todos os outros sentidos, além da audição, me fizessem chegar o sentido da história.
Fico ansiosamente a aguardar a continuação!
Felicitats Gastón! Això és una feina molt professional i es percep un bon treball en equip. M’ha agradat molt
He trigat uns dies a veure el primer capítol… i ara que l’he vist, vaig deseguida a veure el segon i el tercer (tot i que estic a la feina).
Emoció de veure Histora sobre blanc…. he escollit uns actors perfectes per donar vida al vostre somni.
Marc, la teva veu es una carrega de morbositat i sensualitat que bueno…. es massa!!!
Muntatge genial Ari. Peró no esperava menys.
Guapus
És realment impressionant el primer capítol. Certament he estat força temps desconnectat del blog, tot i que els petits reportatges introductoris em van engaxar força. m’ha semblat alucinant la fotografia del capítol i la història ja se sap que és alucinant!.
avui, sense dubte, em veure la resta de capítols!
Moltes gràcies Lluís. I espera… que poc a poc es va complicant la cosa!