En aquest capítol, en Gaston proposa tancar els ulls i tornar-los a obrir. Llavors, repetir el mateix recorregut de cada dia, cap a la feina, per exemple. I observar les mateixes coses, les façanes, les persones que ens podem anar creuant pel carrer… però aquest cop, contemplar-ho tot més detingudament. Potser així, allò insignificant esdevingui rellevant i allò inadvertit resulti centre d’un nou horitzó.
De què va tot això?
Imagina’t una paret tota tacada. Ho comences a mirar i decideixes no netejar-ho, potser no està malament com a motiu decoratiu. Imagina’t que de la massa homogènia van destacant frases aïllades. Les hores es fan cada cop més llargues davant la paret. Comences a donar-hi voltes, a connectar parts, a construïr i a desdibuixar una trama que poc a poc pren sentit.
I el cap es va imaginant una història d’amor marcada per la força poètica. Confrontant sentiments, instants i personatges. Despertant curiositats i trencant expectatives. Deixant veure el drama i buscant la complicitat de moments sota llençols. “Juga amb mi” proposa un autor desconegut. Juga amb ell Clara, i si m’ho permets, deixa’m a mi també jugar. Si m’ho permets, juntaré els versos, i donaré color a les rimes, perquè agafi forma aquesta història sobre blanc.
-
Entrades recents
Arxius
Categories
Produït per:
Meta
Que diferencia poder verlos juntos, que placer sentarme y poder ver el primer capitulo, el segundo, el tercero, y quedarme con ganas de ver más, hasta el final.
Dormir y pensar, imaginar un amor deslizarse en esta realidad de una ficción compartida que nos estáis llegar.
Gracias (actores, director, realizadora, etc.) por mostrarnos que aún se puede trabajar en equipo y compartir el misterio que nos hace crear… Felicidades
Con mucho cariño y ganas de más…
Un pequeño error, perdón aún es muy temprano…
(Nos estáis haciendo llegar)
Gracias a ti Natalia. La verdad es que los capítulos son y se hacen cortos… y yo mismo también tengo ganas de verlo todo seguido.