Els inicis. Quan coneixes algú… mil històries comencen a donar voltes pel teu cap. Arguments i contraarguments prenen forma i adopten variacions a una velocitat vertiginosa. Pors i dessitjos interpreten les possiblitats emergents. En un instant puntual descontextualitzat de la resta gràcies a una persona especial (per donar-li algun tipus de qualificatiu). Res importa perquè en Toni per fi ha trobat a la Clara, i la seva imaginació ha oblidat la seva realitat.
De què va tot això?
Imagina’t una paret tota tacada. Ho comences a mirar i decideixes no netejar-ho, potser no està malament com a motiu decoratiu. Imagina’t que de la massa homogènia van destacant frases aïllades. Les hores es fan cada cop més llargues davant la paret. Comences a donar-hi voltes, a connectar parts, a construïr i a desdibuixar una trama que poc a poc pren sentit.
I el cap es va imaginant una història d’amor marcada per la força poètica. Confrontant sentiments, instants i personatges. Despertant curiositats i trencant expectatives. Deixant veure el drama i buscant la complicitat de moments sota llençols. “Juga amb mi” proposa un autor desconegut. Juga amb ell Clara, i si m’ho permets, deixa’m a mi també jugar. Si m’ho permets, juntaré els versos, i donaré color a les rimes, perquè agafi forma aquesta història sobre blanc.
-
Entrades recents
Arxius
Categories
Produït per:
Meta