Per què no ens podem posar en el millor dels casos? Per què sovint veiem la part negativa dels fets? No estaria malament veure les coses des d’un punt de vista més positiu, més amable fins i tot amb nosaltres mateixos. Parar-se en un moment donat i veure allò, que creiem dolent, com a una melodia que ens pugui acompanyar. A través d’una senzilla passejada, pels camins traçats per una sincera carícia.
De què va tot això?
Imagina’t una paret tota tacada. Ho comences a mirar i decideixes no netejar-ho, potser no està malament com a motiu decoratiu. Imagina’t que de la massa homogènia van destacant frases aïllades. Les hores es fan cada cop més llargues davant la paret. Comences a donar-hi voltes, a connectar parts, a construïr i a desdibuixar una trama que poc a poc pren sentit.
I el cap es va imaginant una història d’amor marcada per la força poètica. Confrontant sentiments, instants i personatges. Despertant curiositats i trencant expectatives. Deixant veure el drama i buscant la complicitat de moments sota llençols. “Juga amb mi” proposa un autor desconegut. Juga amb ell Clara, i si m’ho permets, deixa’m a mi també jugar. Si m’ho permets, juntaré els versos, i donaré color a les rimes, perquè agafi forma aquesta història sobre blanc.
-
Entrades recents
Arxius
Categories
Produït per:
Meta