Els narradors es confonen en una història plena de contradiccions i fets sense resoldre. Les dades provoquen l’avanç d’una narració marcada per distintes veus. Cada nova aportació esdevé un nou punt de vista. I en mig de tot aquesta contextualització…sorgeix una contradicció personificada per la Clara. I no ens queda més remei que preguntar-nos: quin paper juga ella en tot això?
De què va tot això?
Imagina’t una paret tota tacada. Ho comences a mirar i decideixes no netejar-ho, potser no està malament com a motiu decoratiu. Imagina’t que de la massa homogènia van destacant frases aïllades. Les hores es fan cada cop més llargues davant la paret. Comences a donar-hi voltes, a connectar parts, a construïr i a desdibuixar una trama que poc a poc pren sentit.
I el cap es va imaginant una història d’amor marcada per la força poètica. Confrontant sentiments, instants i personatges. Despertant curiositats i trencant expectatives. Deixant veure el drama i buscant la complicitat de moments sota llençols. “Juga amb mi” proposa un autor desconegut. Juga amb ell Clara, i si m’ho permets, deixa’m a mi també jugar. Si m’ho permets, juntaré els versos, i donaré color a les rimes, perquè agafi forma aquesta història sobre blanc.
-
Entrades recents
Arxius
Categories
Produït per:
Meta
Jo ja no entenc res de res………..
Ni jo tampoc Clara, ni jo tampoc… a vegades estic per canviar-ho tot!!! Però clar, després s’enfaden amb mi!!!
Bueno bueno ,,, huy ,,, que pasa aquí?